Com malauradament sabem, el servei que a ofert Renfe en aquests darrers mesos ha sigut lamentable. Els retards, les incidències i la mala organització s'han fet visibles a diari. Desde molts sectors, s'ha considerat que l'únic culpable de tots aquests problemes és el fet que la gestió del ferrocarril no s'efectuï desde la Generalitat. No obstant, cal anar més enllà per tal de comprendre quin és el motiu de la precarerització del servei.
L'any 2003, el govern del partit popular va aprovar l'anomenada llei del sector ferroviari que inicia el proccés de privatització del servei ferroviari espanyol. En aquell moment, el partit socialista va mostrar el seu total refús a l'esmentada llei tan al congrés com al senat. Tot i així, el mes de desembre de l'any 2004 va aprovar integrament el text redactat pel govern d'Aznar. L'objectiu d'aquesta llei és cumplir les directives de la Unió Europea aprovades l'any 2001, les quals exigèixen que el sector ferroviari sigui el màxim de competitiu possible per tal de facilitar el moviment de mercaderies dins la Unió Europea.
La conseqüència inmediata d'aquesta llei és la divisió de la empresa pública que ha gestionat el ferrocaril en forma de monopoli en dos entitats diferents: ADIF (administrador d'infrastructures Ferroviaries) i Renfe-operadora. ADIF s'encarregarà del manteniment i l'explotació de les vies i Renfe-Operadora s'encarregarà de la circulació dels trens ( tan de mercaderia com de passatgers). Aquest any, Renfe ha entrat a competir en el camp del transport de mercaderies amb les 7 empreses que han aconseguir licència d'empresa ferroviària i que hauràn de pagar un cànon a ADIF per tal de poder utilitzar la via. Pel que fa al servei de viatgers, el govern preveu la seva iberalització de cara a l'any 2010.
La necesitat de que ADIF sigui una empresa rendible en un context en que la Comunitat Econòmica Europea ha tallat les subensions al ferrocarril espanyol ha dut a que aquesta busqui nous mètodes de finançament. Com és sabut, un dels principals pilars econòmics d'aquest païs és el sector de la construcció i, curiosament, ADIF ha rebut de l'antiga Renfe 48 milions de metres quadrats de terreny que l'ajudaran a ser una empresa rendible a través de la especulació inmobiliaria.
D'altre banda, l' ampliació de les linies d'alta velocitat està provocant canvis significatius pel que fa instalacions. La reconfiguració de les linies està donant pas a la remodelació de les antigues estacions adequant-les als usuaris d'aquestes noves linies d'alta velocitat. Així donsc, s'estan convertint algunes de les antigues estacions en estacions amb centre comercial incorporat. Això ha provocat que ADIF hagui de participar com accionista en 15 societats inmobiliaries per tal de fer front a la instal·lació de les línies d'alta velocitat.
La cara més amarga de la privatització del ferrocarril la trobem en la precarierització del servei dirigit als viatgers i, sobretot, en les condicions de treball dels treballadors del sector del ferrocarril. En primer lloc, observem retalls massius de personal i una reconfiguració constant del sistema organitzatiu, ja que la empresa contaba amb 139.457 treballadors l'any 1953 i actualment compta amb uns 30.000 treballadors entre les dues empreses. A més, Renfe-Operadora té la intenció de prejubiliar en els propers anys entre 2000 i 2500 treballadors. Els retalls monumentals de personal han provocat que de les 68 estacions de Cercanies que hi ha a Barcelona només 26 disposin de personal per atendre els usuaris. A més, els propis gestors d'ADIF han manifestat que no hi ha prou personal com per garantir el manteniment preventiu de les vies. Els salaris baixos i la escassa formació del personal estan a l’ordre del dia tan a una empresa com a l’altre. Segons denuncien els sindicats, la formació necessaria per ser maquinista no arriba ni a un més i això provoca que la empresa sigui incapaç de garantir un servei segur als seus usuaris
Sota l’excusa de la competitivitat del ferrocarril i la millora de les comunicacions mercantils dins d’Europa, s’ha dut a terme la salvatge privatització d’un servei públic que ha provocat una precarierització notable de les condicions de treball a més d’un descens notable de la qualitat del servei i un augment del risc d’aquest mitjà de transport.
martes, 30 de octubre de 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
